Quan l'estiu s'acabi
i les fulles dels arbres s'assequin
i caiguin cap a terra ...
llavors serà l'hora d'estimar
el que quan estava florit
vam poder apreciar

Voldria ser el Déu
que en aquesta terra manca
per poder donar rosada
a tots aquells que tenen llàgrimes.
però més ho voldria per poder arribar
fins a la teva Ànima.
Doncs ets com la llumineta que
mandrosa dorm sota la pampa,
esperant sortir quan el raig de Sol l'escalfa.
I solitària vas, llarga és la teva marxa ...
Esperam
vull anar amb tu
per compartir la rosada
i deixar aquella llàgrima
que em borrava la teva mirada.

 

 

 

26/02/1998
LA INTEL·LIGÈNCIA
La intel·ligència apareix sempre en els moments més sublims de la nostra existència espiritual;
o en vida ordinària quan no neguem la veritat.

La veritat és la part del sentiment pur que té existència pròpia independent, i que en cap cas ha de ser distorsionada a caprici per un sentiment temporal ja que per la seva vida pròpia és existent en ambdós éssers o més que comparteixin aquest sentiment, i en fondre's amb ell , coneixem l'Amor i la necessitat que desitgem tots de compartir aquest amor; i que és per l'únic per la qual cosa naixem.

La nostra evolució consisteix exclusivament en el perfeccionament de l'amor, i la de l'amor amb una sinceritat transparent.

 

30/03/1998
Només la perfecció podem respirar-la quan estem de ple en ella, i només conèixer-la quan la treballem.

Mentrestant l'errat ja sigui un "pare", de res serveix que tingui descendència, si l'exemple que va a nutrir-li al "fill" són objectes errats;
per la manera d'influir del seu progenitor;
un ésser així no pot ser ni un bon pare, ni un bon amant, ni un bon home; per tant d'aixo se sobre entén que com ser, de poc serveix la seva existència, perquè té la consciència molt per sota de ser acceptada, perquè poc o gens aporta de positiu i constructiu per a l'existència de si mateix, que no sigui la confusió i aberració.

La lluita que tingui amb si mateix, serà aquella que ell mateix necessiti desprendre's o que ell mateix ha acceptat com a tal, per pròpia convicció de confusió o per adquisició d'influència externa d´errades.

En aquest estat un ésser pot violar tota la seva existència, o més encara avortar tota una vida.

La seva llavor pot deixar d'existir per falta del coneixement o per desconèixer la força vital de vida com a principi.
I si encara amb aquestes germina, no serà ni més ni menys que la mala herba per al conreu.
Heus aquí el principi de les grans guerres, per arrabassar tot el poder o el control absolut de tots, per poder protegir-se d'aquestes mans de la justícia, i viure errant tota la seva existència cavant la seva pròpia fossa.
Perquè amb aquesta total demència la mà de la justícia queda abstén-ta de tota acció.
La mà de la justícia només actua per mitjà de la justícia Divina,
que no té res a veure amb la no Divina (fruit d'alguns éssers humans).

És l'home qui decideix amb llibertat elevar la seva mà o tallar-la.
Quan sigui el primer cas,
llavors la justícia es presenta per elevar el seu esperit;
mentre que el segon cas,
la justícia queda en espera,
d'igual que l'oli no es barreja amb l'aigua,
igual que la llum no té res a veure amb l'ombra,
igual que el signe + augmenta i el – resta.

04-2004
L'ART PENETRA

L'Art penetra en el nostre subconscient, tocant coses que nosaltres al moment no podem imaginar ni percebre;

pujant-nos com a àngels o baixant-nos com a bèsties.

( l'escala de cargol ), és un signe metafísic que molts artistes han plasmat, perquè són coneixedors d'aquesta veritat.
En el pujar quan baixem i en el baixar quan pugem.
Si ho fem d'una manera inerta caiem en la constant de fabricar unes formes que d'una manera gaire subtil, però incertes, constants però no veritables, formant a voluntat nostre l´hàbit.
Però ahí d'aquell que abandoni els seus bons hàbits!. Déu tingui misericòrdia d'ell.